«La iconografia de la Dolorosa a la imatgeria medieval mallorquina» - Dra. Magdalena Cerdà Garriga

 

LA ICONOGRAFIA DE LA DOLOROSA A LA IMATGERIA MEDIEVAL MALLORQUINA

Calvari de Pollença. Fotografia de Miquel Àngel Cabrer.

 

La iconografia de la Mare de Déu Dolorosa, aquella mare que pateix pel sofriment del seu Fill, té els seus orígens a Mallorca durant la baixa edat mitjana. A l’escultura devocional, també denominada imatgeria, apareix aquesta temàtica en el segle XV, sempre vinculada amb episodis de la Passió de Crist on Maria ocupa un lloc destacat. Així, trobam la presència de la Dolorosa a representacions del Calvari, de la Lamentació i del Sant Enterrament.

A Mallorca se conserven dues obres gòtiques del Calvari. El Calvari de Pollença és una escultura en pedra que representa a Crist Crucificat amb Maria agenollada sostenint els peus Jesús. La Mare de Déu porta toca, túnica llarga i mantell que la cobreix fins als peus. Davall l’escultura, una inscripció resa: O mon Fill car, suplicvos perdoneu / á qualsevol que venga per orar / en aquest loc e us vulla contemplar / devotament, clavat alt en la creu. Absit mihi gloriari / nisi crucis ante lignum / in quo Christus sacro mundum / redimit suo sanguine. L’escultura dataria de finals del segle XV i s’ha relacionat amb la llicència que obtingué el notari Joan Porqueres el 1488 per erigir una creu al pujol de la vila on abans s’alçaven les forques per als ajusticiaments.

Calvari de Selva. Fotografia de Miquel Àngel Cabrer.

El Calvari de Selva és una obra atribuïda a l’imaginaire —i també prevere— Gabriel Mòger III, documentat en les primeres dècades del segle XVI. Es considera un fragment d’un antic retaule desaparegut, possiblement una taula cimera. Sobre un fons de fusta blau amb estels daurats s’insereixen imatges exemptes de fusta i teles encolades. Representa la Crucifixió de Jesús entre els dos lladres, Gestes i Dimes, i als peus, les figures de sant Joan i la Mare de Déu. Maria, en acció de pregària, mostra el seu dolor amb el rostre trist i llàgrimes que li brollen dels ulls.

Una altra temàtica és la Lamentació o Plany sobre Crist mort, escena que representa el moment en què, després de davallar el cos de Jesús de la creu, aquest se disposa sobre la falda de Maria i ella, acompanyada de les santes dones i sant Joan, es lamenten. Aquesta temàtica es representa a l’escultura en pedra de mitjan segle XV conservada al Museu d’Art Sacre de Mallorca, de procedència desconeguda. El grup se situa sobre un fons rocós, amb perfils angulosos, característics d’obres d’aquesta tipologia. Maria, coberta amb un gran mantell, centra la imatge, sostenint a Jesús entre les seves mans. Alguns autors atribuïren la peça a l’escultor Huguet Barxa, mentre que d’altres consideren que podria ser una importació flamenca, tret que compartiria amb la següent obra.

El darrer episodi de la Passió és el Sant Sepulcre o Sant Enterrament, moment en què el cos de Jesús s’embolcà amb una mortalla i fou dipositat al sepulcre, als peus del Gòlgota. L’escena es composa d’un grup de personatges que acompanyen el cos de Crist: la Verge, sant Joan, Maria Magdalena, dues santes dones, Josep d’Arimatea i Nicodem. A Mallorca se conserven dues obres gòtiques d’aquesta temàtica. Una d’elles és l’escultura de la Mare de Déu Dolorosa exposada al Museu de Mallorca, dipòsit d’una col·lecció particular. Aquesta obra devia formar part, en origen, d’un Sant Sepulcre, avui desaparegut. De pedra policromada, representa a Maria asseguda sobre una base rocosa, amb les cames entrecreuades i les mans juntes davant el pit, en acció de pregària. En el rostre és visible l’expressió de dolor per la boca entreoberta, les celles baixes i l’entrecella arrugada. Un gran mantell blau la cobreix de cap a peus. S’ha considerat una obra d’origen flamenc d’entorn el 1500 que arribaria a Mallorca per via comercial.

Conjunt del Sant Sepulcre del Roser Vell de Pollença. Fotografia de Miquel Àngel Cabrer.

L’únic Sant Sepulcre conservat íntegrament d’aquesta cronologia és el de l’oratori del Roser Vell de Pollença. Una de les seves particularitats és que fou executat amb la tècnica de l’escultura lleugera, emprant materials diversos (fusta, paper, fibres vegetals, guix i teles encolades). Degut al seu deteriorament, fou restaurat pel Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca l’any 2016. A diferència d’altres obres, aquesta apareix documentada en un inventari de la capella del 1525 on ja consten totes les figures del Sant Sepulcre. Una altra peculiaritat és que algunes figures són de cos sencer (Josep d’Arimatea, Nicodem i Jesús), mentre que la resta, com és el cas de Maria, són en bust, perquè se situaven sobre un sòcol. La Verge centra la composició i, com la resta de personatges, té un rostre expressiu com a mostra de patiment, amb la boca oberta. Aquesta obra ha estat atribuïda a tallers del tardogòtic especialitzats amb la nova tècnica lleugera, com el de Gabriel Mòger III i, més recentment, al cercle del fuster Simó Fontcuberta.

 

Dra. Magdalena Cerdà Garriga

Grup de recerca Estudis Medievals (GRESMED)

Universitat de les Illes Balears

 

 

Bibliografia:

CERDÀ GARRIGA, Magdalena, «Los inicios de la escultura ligera en Mallorca (siglos XV y XVI). Documentos, obras y talleres», ABside. Rivista di Storia dell’Arte, 1 (2019), pp. 17-46.

CERDÀ, Magdalena; JUAN, Antònia, «Mestres i obres nòrdics a Mallorca: el cas de l’escultura», a Cerdà, M. i altres (coord.), Els mons nòrdic i mediterrani. Relacions artístiques i culturals entre els segles XIV i XVI, Palma: Edicions UIB – Institut d’Estudis Baleàrics, 2017.

FERRÀ I PERELLÓ, Bartolomé, «El Calvari», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 1 – any II – núm. 34 (1886), pp. 12-14.

LLABRÉS MARTORELL, Pere Joan, «Sant Crist», a Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 16, Palma: Promomallorca, 1995, pp. 279-289.

LLOMPART, Gabriel, «El Calvario bajomedieval de Selva», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 32 (1961-62), pp. 67-71.

LLOMPART, Gabriel; PALOU, Joana Maria, «Gabriel Mòger. Calvari», a Nostra Dona Sta. Maria dins l’art mallorquí, catàleg d’exposició, Palma: Govern Balear, 1988, p. 129.

LLOMPART, Gabriel; PALOU, Joana Maria, «Huguet Barxa? Davallament. Mitjan segle XV», a Nostra Dona Sta. Maria dins l’art mallorquí, catàleg d’exposició, Palma: Govern Balear, 1988, p. 128.

LLOMPART, Gabriel; PALOU, Joana Maria, «Flandes a Mallorca: trobada d’una Mare de Déu del Planctus Domini», Viatges a la bellesa. Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles, Retrotabulum maior, 1 (2015), pp. 221-226.

MANOTE, Maria Rosa, «Huguet Barxa (atribuït). Lamentació o Plany sobre Crist mort», a Mallorca Gòtica, catàleg d’exposició, Barcelona – Palma: MNAC – Govern Balear, 1998, pp. 253-255.

ROTGER, Mateo, «Noticias acerca del oratorio del Roser Vell de Pollensa. Extracto de las determinaciones del Consejo de esta villa (1512-1611)», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·Liana, 4 (1891-92), pp. 67-69.

TALLER DE RESTAURACIÓ DEL BISBAT DE MALLORCA, «Restauración del conjunto escultórico del oratori del Roser Vell de Pollença». 2016, novembre, 17. En línia: <https://tallerbisbat.blogspot.com/2016/11/restauracion-del-conjunto-escultorico.html>.