«La processó de la Mare de Déu de la Soledat del convent de Sant Francesc de Paula» - Pedro Angulo Salvà

LA PROCESSÓ DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT DEL CONVENT DE SANT FRANCESC DE PAULA

Aquesta processó té els seus orígens l'any 1713, quan va ser instaurada a Ciutat de Mallorca pel pare provincial de l'Orde Mínim, fra Miquel Estela Pons, qui anys més tard seria nomenat bisbe de Jaca l'any 1721; en els altres Convents de l'illa també es realitzava aquesta processó amb tota la solemnitat que l'acte requeria, participant la gent amb una gran devoció. Quan finalitzaven els actes conventuals de l'horabaixa del Divendres Sant, després del sermó "de les solituds de Maria que va patir la Verge Mare en la mort del seu Fill", s'iniciava la processó que tenia lloc durant aquella nit amb la imatge de la Mare de Déu de la Soledat.

Gravat conservat a la Biblioteca Lluís Alemany

L'organització de la Processó

Els membres de la noblesa eren normalment els que organitzaven aquesta solemne processó, tres senyors eren els triats per a obrir el seguici; i alhora eren els qui tenien la missió de convidar a uns altres perquè participessin en la processó; els anys que la noblesa de la ciutat no s'encarregava d'aquests preparatius eren els mateixos frares mínims els qui corrien amb tota l'organització, convidant als oficials dels antics oficis gremials.

El seguici processional

Encapçalava la processó una gran creu amb sudari blanc, un guió i un estendard; aquestes tres insígnies eren portades per tres cavallers de la noblesa, els qui assistien amb una llarga vestidura arrossegant la coa, tot de color negre. Portaven torxes o ciris de cera denominats “atxes de quatre blens”, al costat d'aquests cavallers assistien els seus criats vestits amb lliurea de gala; els oficials dels antics gremis vestien de color blanc portant torxes; després d'aquest grup de paisans a la imatge de la Verge li precedia el Sant Sepulcre, amb el Crist Jacent, portat pel gremi de pescadors, amb vestes de tela setina de color negre; després d'ells els seguien els membres de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, vestits de rigorós dol amb el rosari i un ciri; darrere d'aquest grup de confrares obria pas la Creu del convent amb la comunitat de religiosos Mínims portant ciris, i obrint camí a la Imatge de la Verge, que sobre andes era portada a espatlles per quatre religiosos revestits amb casulles, un altre grup de frares eren els encarregats de portar les vares del pal·li sota el qual estava la imatge de la Verge. Aquest mateix costum de portar la imatge sota pal·li també es realitzava en la processó del Santíssim Crist de la Sang el Dijous Sant.

Itinerari de la processó

Sortia de l'església del convent de Sant Francesc de Paula i discorria pels següents carrers i places: carrer de Minyones, carrer Barreteria, carrer d'es verins, placeta de Sant Nicolau, carrer d'en Brondo, plaça del Born, carrer des Compte Puig, carrer de sa mà Moro, carrer dels apuntadors i convent de Sant Francesc de Paula; en la plaça del Born, costejats per una obra pia del devot Rafael Ferrer paraire d'ofici, s'encenien molts festers per a il·luminar l'entrada a l'Església, a l'arribada de la comitiva al Convent de San Francisco de Paula.

Devoció durant l'any a la Mare de Déu

La fundació de confraries dedicades a la Mare de Déu de la Soledat en els convents de l'Orde Mínim fou un fet primer a Ciutat i passà ràpidament als pobles, tenint els seus privilegis i indulgències pròpies.

En el convent de Sant Francesc de Paula de Ciutat, organitzava diversos cultes com el que celebrava el quart diumenge de cada mes, en el qual s'organitzava una processó amb la imatge de la Verge per l'interior del temple. A diferència del Divendres Sant i altres rogatives especials, on sortia la imatge principal que es trobava a la seva capella, pel quart diumenge es disposava d'una altra imatge vicaria.

Un altre dels actes importants a tenir en compte era la processó que es realitzava després de la celebració de la Pasqua, on se li celebrava una solemne festa a la a la Mare de Déu; en la mateixa no faltava la música i el sermó de solituds glorioses; amb la imatge principal, davallada de la seva capella per portar-la en processó. Aquesta s'iniciava després de la celebració de les vespres, establertes per a venerar la memòria de la sepultura de Jesús o el seu descens de la Creu.

Una curiositat del Divendres Sant: la promesa de Rafael Ferrer

El pare Nicolau, en la seva Crònica, ens argumenta una sèrie de miracles, relacionats amb la Mare de Déu de la Soledat, prova de la devoció dels fidels entorn d'aquesta sagrada imatge. Un fet miraculós va ser el de Rafael Ferrer, d'ofici Paraire, després de caure malalt per una greu malaltia de la qual els metges no el podien curar; després d'un llarg temps amb deliris i negant-se a menjar, només se li esperava la seva mort; la seva dona que li assistia, veient que en allò terrenal no hi havia forma ni manera que el seu marit visqués, va decidir acudir al patrocini de la Verge; no sabent la dona de la manera que podria agrair-li a la Mare de Déu de la Soledat si aquesta obrava el miracle de donar-li vida i salut al marit, li va venir en el pensament, que en agraïment podia oferir-li que en la nit del Divendres Sant, quan la processó entrés a la plaça del Born, li col·locaria molts de festers encesos de tros en tros per a il·luminar l'arribada a l'Església; la dona trobant-se amb falta de mitjans va pensar que si li comunicava la decisió al marit ell bé podria fer-lo; posa't en coneixement aquest va acceptar dient, “si la Verge Santíssima m'aconsegueix salut, tot el temps de la meva vida, en la nit del Divendres Sant, quan passi la processó, encendré els festers que ha dit la meva dona”; i des d'aquell instant es va conèixer que havia posat la seva mà la Mare de Déu com intercessora en la curació d'aquell malalt, i en senyal d'agraïment va disposar molts anys el promès durant la nit del Divendres Sant, en acció de gràcies; així va encendre moltíssims festers, amb tal disposició que embellien en gran manera la plaça, i donaven esplendor a la Processó de la Soledat.

La Confraria Gremial dels Pescadors de Ciutat i la seva vesta a la Processó de la Mare de Déu de la Soledat

La confraria del Gremi dels Pescadors de Ciutat tenia la seva sala i capella al carrer de Sant Pere en el barri de Sta. Creu; segons la crònica ja esmentada, sabem que aquests eren els encarregats de portar el Sant Sepulcre, amb la imatge del Crist Jacent; assistien amb els seus vestits de tela setina de color negre, la mateixa que utilitzaven en la processó del Sant Crist de La Sang; curiosament totes les confraries gremials de Ciutat en la processó del Dijous Sant vestien de blanc a excepció dels pescadors que tenien la seva vestimenta de color negre; és de suposar que era el color més apropiat per als actes del Divendres Sant, i possiblement aquesta excepció en la seva vestimenta a diferència de les demes confraries gremials, va ser per la seva participació en la processó de Ntra. Sra. de La Soledat, fins que l'any 1791 la vesta blanca de les confraries gremials va ser canviada de color, i es va triar el negre per a tots els assistents a la processó del Dijous Sant.

Pedro Angulo Salvá - Grup Vexil·la

Fonts:

-JUAN NICOLAU, Pedro. Crónica de los conventos de la Provincia de Mallorca, de la Orden Mínima (1709). Págs. 64, 65, 68, 69.Transcripció del pare Florencio Rodríguez, disponible online: https://www.estudiosminimos.eu/doc/ProvinciadeMallorca_Nicolau_1709.pdf

-BOVER, Joaquim Maria. "Primera procesión de la Soledad del Viernes Santo" a Misceláneas históricas de Mallorca.Vol. I, pág. 362.

-GILI I FERRER, Antoni. Pregón de la Semana Santa de Palma de Mallorca 2010. Dades d'edició desconegudes.

-Semanario de Palma: El Monitor Religioso.