«La Dolorosa "vestidera" i la seva indumentària a Mallorca» - Juan José Soler Martínez

 

LA DOLOROSA "VESTIDERA" I LA SEVA INDUMENTÀRIA A MALLORCA

La història de les imatges "vestideres" a Mallorca, és a dir, aquelles que necessiten ser vestides amb teles i altres complements, resta pendent d'estudi. Una altra feina a fer és establir un inventari de les talles conservades, la qual cosa ens permetria valorar el volum, les tipologies constructives de les talles i la seva iconografia.

En línies generals, fou a partir del s. XIX, amb el sorgiment d'una nova sensibilitat cap a les imatges sagrades, quan es varen desprestigiar les talles vestideres, de vegades mal enteses com a "pepes" o com obres d'una qualitat inferior. En el cas de la Mare de Déu, algunes imatges barroques foren substituïdes per "talles senceres", amb les robes esculpides, i d'altres, modificades amb teles encolades. També es criticà obertament el costum de revestir les imatges originalment senceres, algunes d'origen medieval. Així, a poc a poc, les gonelles, els vestits, els mants o els escapularis, tots de tela i normalment brodats, foren eliminats de l'aixovar diari de les imatges més venerades.

Les imatges vestideres responien moltes vegades a les funcions efímeres de decoracions i cerimònies puntuals. En trobem casos a Betlems, altars efímers i processons, així com representacions teatrals sacres. Limitant el nostre context a la Setmana Santa, en trobam moltes imatges de la Dolorosa compostes de cap i mans, amb un tors manco treballat, una estructura de llistons com a part inferior i de vegades, amb els braços articulats o desmuntables. No ens han d'escandalitzar la nuesa de la imatge i, sobretot, la seva simple configuració. Cal tenir en compte, que la imatge vestidera està pensada per ser vista només quan vesteix el seu hàbit corresponent. Quan no ho està, cal entendre-la com una obra inacabada.

Recreació de les diferents fases de vestimenta. Dibuix de Pedro Angulo Salvà.

Per què abunden aquest tipus d'imatges per Setmana Santa? Doncs potser per diversos factors:

-Amb un canvi de robes, la mateixa imatge pot servir per a diverses processons. Una Dolorosa vestida de dol es pot transformar amb una Mare de Déu de Pasqua vestida de blanc.

-Són més lleugeres. El seu pes és inferior i resulta més fàcil de moure i treure en processó.

-Permeten major dinamisme i teatralitat. En alguns casos, quan participen de rituals i paralitúrgies, les imatges vestideres poden adaptar-se o fins i tot tenir mecanismes.

-Són més econòmiques. Normalment, participen de pocs dies de l'any, llavors no interessava una gran inversió econòmica.

Finalment, no podem oblidar un factor estètic clau, propi del barroc, amb un interès per la naturalitat i l'aproximació de la imatge al fidel.

Mare de Déu de les Angústies, especial patrona dels terciaris franciscans.

Com vestia la Dolorosa mallorquina? Dels casos que s'han conservat, destaca el conjunt de peces sota l'advocació de la Mare de Déu de la Soledat. Algunes d'elles (Sineu, Santa Maria del Camí) encara mantenen la manera tradicional, segons el model imposat des de la creació de la Soledat de Madrid per Gaspar Becerra (1565). En aquest cas, la imatge fou vestida amb l'hàbit de dol de les vídues castellanes, que a grans trets es correspon de llargues toques blanques, vestit i mant negres. La seva expansió per l'Orde mínim fou ràpida, repartint aquest tipus d'imatges vestideres endolades per tot el territori. I també Mallorca. Ara bé, aquest tipus de vestit s'assimilà a Mallorca més enllà del que seria pròpiament una imatge de "la Soledat", per esser general de les Doloroses amb alguns trets propis del s. XVIII. Ens referim a la incorporació del recollit del mant a la cintura, la toca més curta i la incorporació de la joieria local. Així és evident als gravats de l'antiga Mare de Déu de les Angústies (terciaris franciscans) o una imatge de la Soledat, com ara la venerada al exconvent mínim de Campos.

Per a més informació i una explicació més extensa, els convidem a la conferència que es donarà sobre el tema al programa d'activitats.

Juan José Soler Martínez - Grup Vexil·la

Bibliografia:

FERNÁNDEZ MERINO, Eduardo. La Virgen de Luto. Madrid: Visión Libros, 2012.