«Les devocions populars i la Mare de Déu dels Dolors» - Andreu G. Veny i Miró
LES DEVOCIONS POPULARS I LA MARE DE DÉU DELS DOLORS
A més de l’antiga devoció dels «Set Dolors i Set Goigs de la
Verge», també trobem representada a la Mare de Déu dels Dolors a altres
exercissis pietosos com el Viacrucis o el Rosari. També la trobem representada
a les antigues vexil·les que obrin les processons principals de Setmana Santa.
A més, la Mare de Déu dels Dolors, en el segle XX fou
proclamada patrona de les Mares Cristianes, i per això s’encarregaren moltes
talles de Pietats, les quals es reutilitzen per les processons de Setmana
Santa. I encara localitzem un darrer fenomen, i és l’encàrrec de Doloroses per
l’onomàstica de la donant, o també per capelles de cementiri.
1.Els Set Dolors i Set Goigs de la
Verge.
La devoció dels Set Dolors i Set Goigs de la Verge arribà a
Mallorca el 1229. El mateix rei en Jaume va resar aquesta devoció a dins el
vaixell amb el qual venia a iniciar la conquesta cristiana.
En el camí d’alguns santuaris, com ara Lluc, Gràcia de
Llucmajor, Monti-Sion de Porreres… inclús sembla que dins el nucli de Manacor
hi trobàvem els 7 monuments de pedra -sovint amb forma de creus de terme- amb
la representació iconogràfica corresponent. En el cas dels santuaris, estaven
orientats de tal manera que pujant es resaven els Dolors i baixant els Goigs.
També hi trobem retaules representant aquestes escenes, com
per exemple el del santuari de Lluc que representa en pintura sobre tela els 7
misteris de goig. En canvi a la capella dels Dolors de Sant Felip Neri de Palma
hi trobem representats els 7 Dolors.
És en la iconogràfica del 6è misteri i 7è
de Dolor on hi trobem a la Mater Dolorosa.
2. El Viacrucis
El Viacrucis, conegut popularment com els Passos, és una devoció popular que
consisteix en la meditació dels darrers moments de la vida de Jesús. Els
franciscans, com a distinció per haver tingut cura dels llocs sants, en tenien
reservada la seva propagació a Europa. Però no serà fins a principis del segle
XVII que els mateixos franciscans introduiran aquesta pràctica a Mallorca. Els
Viacrucis s’estengué a l’interior de les esglésies -parroquials i conventuals-,
poblacions, cementiris i camins de santuaris.
Els Viacrucis es varen representar a l’interior de les
esglésies -tant parroquials com conventuals- per l’interior dels pobles, pels
camins de santuaris i ermites, i fins hi tot per dintre els cementiris.
A la IV estació és on hi trobem la representació de Maria quan troba el seu fill amb la creu camí del Calvari. També és comú trobar-la al peu de la Crucifixió, estació XII i al davallament com a Pietat, estació XIII.
3. Els
misteris del Rosari
El rosari és un res tradicional que recorda la vida de Crist
a través de santa Maria. El nom de rosari prové de la flor, perquè cada vegada
que es resa és com fer una ofrena d’una rosa a santa Maria.
És una oració que ajuda a meditar sobre tres sèries de
«misteris»: Goig, Dolor i Glòria. És a dir, seria una evolució o posada al dia
del que eren els set Goigs i Dolors de la Verge. El papa Joan Pau II en carta
apostòlica «Rosarium Virginis Mariae», amb l’anhel de tornar a posar al dia
aquesta devoció a la Mare de Déu del Roser va afegir una quarta sèrie misteris:
els de Llum.
Els misteris del Rosari, els tres antics, s’han fet present
en la retaulística i també en series pictòriques a les capelles dedicades a la
Mare de Déu del Roser, que a la Part Forana és la més rica i fonda de les
esglésies parroquials.
És els misteris de Dolor, concretament en el de la
Crucifixió del Senyor on hi trobem la Mare de Déu dels Dolors al peu de la
creu.
4. Les
processons: les vexil·les
No es pot parlar de processó de Setmana Santa mallorquina i
no parlar de les vexil·les. Aquestes banderes són les que obrien la processó
del Dijous i Divendres Sant. No sabem exactament quan s’introdueixen però estan
inspirades en la pietat barroca,
La iconografia es sol repetir a tots els indrets, a una hi ha una santa Maria Magdalena i a l’altre hi ha representada santa Maria Dolors al peu de la creu nua i enrevoltada dels Arma Christi.
5. Mare de Déu dels Dolors, Advocada contra tot
Dolor.
Era venerada com tal, per exemple, a la Santa Creu de Porreres, o a
l’església conventual de sant Agustí de Felanitx.
A la Santa Creu hi ha una sèrie d’advocats contra dolències específiques
(sant Marçal, sant Blai, sant Erasme, sant Guillem, sant Magí...), i també una
altre general com el sant Crist de la Salut,
pel qual era recurrent que el malalt peregrinés al santuari.
A Sant Agustí de Felanitx, ja dins el nucli poblacional hi trobem l’església dels frares agustins amb tota una sèrie d’advocats (sant Llop, santa Llúcia, sant Marçal, sant Nicolau de Tolenti, sant Andreu Avel·lí, santa Àgueda, santa Apol·lònia, sant Guillem, sant Ponç, sant Isidre, sant Libori, sant Roc...) però també una Mare de Déu dels Dolors.
Mare de Déu dels Dolors (Parròquia de Petra). Fotografia de Miquel Àngel Cabrer.
6.Mare de Déu dels Dolors, Patrona de les Mares Cristianes.
En motiu del cinquantenari de la proclamació dogmàtica de la Immaculada, el bisbe Campins dona una nova embranzida a principis del segle XX, i paral·lelament també augmenta la devoció a la Pietat: la Immaculada Concepció era patrona de les Filles de la Puríssima i la Pietat, amb Crist mort en els seus braços, era patrona de les Mares cristianes.
7.Mare de Déu dels Dolors, onomàstica de nom.
A l’Oratori de Sant Felip de Porreres hi ha una capella amb talla i una campana dedicada a la Mare de Déu dels Dolors per ser l’onomàstica de la benefactora, Dolors Mas i Roig de Lluís . També hi és present a la capella del cementiri de sa Pobla pel mateix motiu. la qual és còpia exacta, ja que així ho va exigir la senyora Mas, de la que es venera a l’església de la Cartoixa de Valldemossa, en el municipi on l’esmentada senyora era posseïdora de diferents finques.
Andreu G. Veny i Miró
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada