«La Verge de la Soledat en els convents de l’orde dels Mínims de la part forana de Mallorca» - Guillem Roser Vidal
«LA VERGE DE LA SOLEDAT EN ELS CONVENTS DE L’ORDE DELS MÍNIMS DE LA PART FORANA DE MALLORCA»
De l’efectiva devoció vers la Verge de la Soledat, una nova advocació mariana introduïda a terres mallorquines pels primers religiosos Mínims arribats a Ciutat l’any 1582 —vegi’s, en el marc d’aquesta mateixa exposició, el text de Juan Soria Charneco: «Devoción a la Virgen de la Soledad en la ciudad de Palma»—; en són un bon exponent titularitats de convents, com el de Nostra Senyora de la Soledat (Palma, 1582 o el del mateix nom a Santa Maria del Camí 1682); el seguit d’imatgeria i espais de culte a Ella dedicats en cada nou establiment, la confiança dels fidels en els poders intercessors d’aquesta Verge en particular, o les expressions de religiositat popular al seu favor manifestades, per exemple, en les processons de la Setmana Santa.
Un breu recorregut per la història fundacional i de vida quotidiana dels quatre convents minimitans de la part forana de l’Illa, juntament amb el que aporten fonts arxivístiques relacionades com, per exemple, els registres d’enterraments o els protocols notarials; ens proporcionarà suficients coneixements per constatar que els inicis de cada nova comunitat anaren associats a la instauració del culte a la soledat de Maria, tant fou així que la seva devoció ocupà el segon lloc en la jerarquia votiva de l’Orde —al cap davant de la qual s’hi troba la dedicada a sant Francesc de Paula.
MURO
Els frares establerts a Muro, el 4 de març de 1584, degueren venerar, des d’aquell mateix any, una imatge de Nostra Senyora de la Soledat la qual, dues dècades desprès, gaudia de capella pròpia a la petita ermita de Santa Anna. A principis de la centúria següent els religiosos mínims traslladaren el retaule siscentista, atribuït a Pere Pou, juntament amb la figura vestida de la Mare de Déu de la Soledat, a la capella que li dedicaren a la nova església (Fig. 1), espai on va estar fins el 1984 (ara se’l pot veure muntat a la capella annexa de la Puríssima). El llenç amb la pintura de la Verge (Fig. 2), emprat antigament per tapar la pastera on s’allotjava en temps de Passió, resta emmarcat a la capella de Santa Bàrbara del renovat temple. Dos plafons de ceràmica vidriada policromada, decorats a la manera del desaparegut moble litúrgic de la Soledat del convent de la Victoria (Madrid), testimonien la ubicació de l’antiga capella.
CAMPOS
La primera comunitat Mínima de Campos s’instal·là a dues cases cedides per particulars el 25 de novembre de 1607. En un dels seus àmbits hi havia un altar dedicat a la Verge de la Soledat, on no hi devia faltar llur imatge. Transcorreguts tres anys apareixen mostres de professió de fe dels seus devots, en tant que li confiaren la salvació de llurs ànimes acompanyades, com era preceptiu, de les corresponents misses de sufragi. Del 14 de març de 1616 data la primera notícia documental sobre la capella de la «Beate virginies marie de la Soledad». A partir d’aquesta data, doncs, es succeiran els sacrificis eucarístics pels difunts i les inhumacions en aquell privilegiat indret. Del darrer terç del Sis-cents són les referències a un retaule, d’autor anònim, posat baix llur advocació. La fixació d’una cronologia, encara que sigui relativa, per a la factura d’aquella peça connota la presència —pensam que en un temps proper— de l’escultura de vestir de la Verge de la Soledat (Fig. 3), seguida de la factura del vel de passió en el qual es representa a Maria orant (Fig. 4) (ara a la sagristia de l’església conventual).
Uns fragments de la crònica del P. Pedro Juan Nicolau Berga (1645-1717), elegit tres vegades Corrector Provincial dels Mínims (1683, 1695 i 1701), serveixen per constatar que, a l’any 1667, a l’església de la nova fundació Mínima de Sineu s’havia construït una capella on s’havia erigit un altar dedicat a Nostra Senyora de la Soledat, situada en una fornícula de fusta.
Fig. 5. Guillem Torres Cladera (atribució) (ca. 1675). Foto: Felip Amengual
Aquella imatge de vestir, atribuïda a l’escultor Guillem Torres Cladera (ca. 1640-1704) ca. 1675 (Fig. 5), és la que actualment s’allotja en el cambril del retaule i capella homònimes de l’església de l’exconvent dels Mínims de Sineu.
SANTA MARIA DEL CAMÍ
La darrera fundació dels Mínims a la part forana ens situa a Santa Maria del Camí. Els frares celebraven, el 22 de juny de 1682, una missa de benedicció del nou convent davant un quadre de Nostra Senyora de la Soledat. Encara no havien transcorregut quinze mesos quan, a la capella provisional, s’inventarià un moble litúrgic del que n’era titular una escultura de vestir de la Soledat adornada amb una corona de plata. El mateix retaule, al cap de 14 anys, lluïa a la capçalera de la nova església posada baix la titularitat de la Verge de la Soledat. L’exclaustració dels religiosos tengué efectes devastadors sobre llur llegat patrimonial, material i immaterial. Pel que respecta a la figura de la titular es traslladà, a l’estiu de 1843, a la sagristia parroquial de Santa Maria per salvaguardar-la d’una destrucció segura. En una fotografia del retaule major de la dessacralitzada església conventual la qual, fins a la primera meitat del segle XIX, havia format part del desaparegut convent dels Mínims de la localitat; es distingeix la imatge de vestir de la Verge ocupant el nínxol central del retaule.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL TEMA ICONOGRÀFIC DE LA «SOLEDAT DE MARIA»
En el conjunt de la producció artística ressenyada, datada entre la darrera dècada de la primera meitat del segle XVII i al llarg del XVIII, possiblement, també, en aquelles imatges conventuals provisionals les quals, per un motiu o altre desconeixem el seu aspecte, o en la mateixa estampa, com la que s’exhibeix en la present exposició; es representa a la Verge Maria, en actitud orant, compungida pel dolor, transcrit plàsticament per les llàgrimes vessades sobre les galtes, i la soledat experimentada després de la mort i sepultura del seu Fill. Tres són els motius simbòlics relacionats amb aquesta iconografia: l’aureola circular argentada o daurada amb estrelles (també sense) a les puntes rematada per una creu (la majoria dels casos); o la corona encastada a una diadema de similars característiques formals a les de les aureoles; el rosari negre amb penjoll crucífer, més o menys llarg, depenent si rodeja el coll o bé els canells; i, ocasionalment, un mocador desplegat en forma romboidal o de caiguda lliure.
La indumentària, amb independència dels teixits amb els quals estigui confeccionada o decorada amb rics brocats (com els de la Verge de Sineu), consta de: mantell, cobrint la figura de cap a peus (excepte la de Campos, que baixa fins a la cintura), i saia de color negre, excepcionalment blanca o, encara manco inusual, morada (és el cas de la Verge de Muro); juntament amb toca blanca, cenyida o descenyida a la cara, desplegada sobre la saia, amb plecs o llisa.
Els artífexs d’aquest obres d’art, la majoria anònims o, en el millor dels casos, d’autoria atribuïda; trobaren inspiració en el tipus iconogràfic de la Soledat creat per G. Becerra ca. 1565 (Fig. 6).
MATERIALS I TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES APLICADES
El suport emprat per a les escultures de vestir és la fusta, únicament tallada en detall i policromada a les parts visibles del cos: la cara, el coll, les mans i els avantbraços. Per a les imatges de pinzell s’utilitza l’oli sobre tela. Aquí l’episodi figurat es situa en una estança, creant una escenari de recolliment i de pregària intimista.
LA DOBLE FUNCIÓ DE LES IMATGES DE VESTIR
Les imatges de vestir foren creades per ser venerades en una capella (ja fos la d’un lateral o la major del temple), ocupant, generalment, la fornícula central d’un retaule construït en llur honor. A la vegada, la concepció d’aquestes escultures de talla devota anà lligada a actes processionals. De fet, segons conta el P. Nicolau (1709), desfilaren en la processó del Divendres Sant de tots i cadascun dels pobles on hi hagué presència dels Mínims —naturalment, també de Ciutat. Vegi’s, l’esmentat article de J. Soria i també, en el marc d’aquesta mateixa exposició, el text de Pedro Angulo Salvà: «La processó de la Mare de Déu de la Soledat del convent de Sant Francesc de Paula». En els nostres dies es manté aquesta tradició, interrompuda arran de l’exclaustració (1835), recuperada al llarg de la segona meitat del segle XX. A Campos la desfilada de la Soledat en processó es va ampliar al Dijous Sant.
Guillem Roser Vidal
Fonts orals:
Sebastià Riutort Taberner
Fonts documentals:
Arxiu del Regne de Mallorca (ARM)
Llibre de Gasto desde 1611 fins a 1614, f. 6, C-120.
Notales, testamentos e inventarios. Bartomeu Fullana, f. 378, F-411.
Arxiu històric Parròquia de Campos (AHPC)
Llibre de difunts enterrats en este Convent de N.
Pare St Francisco de Paula de la Vila de Campos, ab las suas obras pias, y
compren desde la fundació de dit Convent, que fonch als 25. Novembre 1607, f. 1 i 90, IV/C/1.
Estudiosminimos.eu.
Nicolau, P. J. Crónica de los Conventos de la
Provincia de Mallorca, de la Orden de los Mínimos, 1709. Edició digital transcrita
pel P. Florencio Rodríguez. (https://www.estudiosminimos.eu/doc/ProvinciadeMallorca_Nicolau_1709.pdf)
Referències bibliogràfiques:
BORRÀS, A. «Santa Maria exige al Bisbat que devuelva los bienes
de la antigua Església dels Mínims»,
a diari Ultima Hora, 13/04/24 (consulta en línia 23/02/25), disponible
a: https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2024/04/13/2143097/santa-maria-exige-bisbat-devuelva-bienes-antigua-esglesia-dels-minims.html
CAPÓ JUAN, J. El convent de la Soledat de Santa
Maria del Camí, Mallorca, 1993.
CARBONELL BUADES, M. i MARTÍNEZ OLIVER, B. El
convent de mínims de Sineu, Ajuntament de Sineu/Portal Forà Edicions, 2010,
pàg. 93 i 110.
FIOL TORNILA, P., ROSSELLÓ VAQUER, R. i PAYERAS
CAPÓ, D. Història de Muro, vol. IV, Ajuntament de Muro, Mallorca, 1991,
pàg. 378-380.
OLMO, L. «Patrimoni amplía la protección del Convent de la
Soledat de Santa Maria a elementos de culto de su iglesia», a diari Ultima Hora, 14/03/21 (consulta en
línia 23/02/25), disponible a: https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2021/03/14/1246381/patrimoni-amplia-proteccion-del-convent-soledat-elementos-culto-iglesia.html
REUS MAS, G. Nostra Dona Santa Maria i el
Patriarca Sant Josep a les esglésies de Campos, Parròquia de Sant Julià, Campos,
1996, pàg. 61-62.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada