«La iconografia de la Dolorosa a la pintura medieval mallorquina» - Enric Orfila Beltran

 LA ICONOGRAFIA DE LA DOLOROSA A LA PINTURA MEDIEVAL MALLORQUINA

Retaule del Davallament, conservat a l’església de l’Anunciació de l’Hospital General (la Sang). Fotografia de Miquel Àngel Cabrer

La representació pictòrica de la Mare de Déu dels Dolors, coneguda especialment a la plàstica moderna, té una sèrie de precedents en la pintura medieval. A Mallorca, les obres conservades la presenten en el context dels darrers passatges del cicle de la Passió (Crucifixió, Davallament, Plany i Pietat) que centren la seva atenció en la figura de Crist, si bé la Verge Maria també se situa dins un espai destacat de la imatge, identificable gairebé sempre amb els colors que la caracteritzen: túnica vermella i mantell blau.

Amb aquest sentit de representar el dolor, podem citar el tema del "Home de dolors" o vir dolorum. Tot i tractar-se d’una iconografia cristològica, fa èmfasi en el fet del patiment, en aquest cas, al·ludint al que sentí Jesucrist després de la Crucifixió. Consisteix en una temàtica molt comuna a la pintura catalana medieval. Crist apareix, sovint, al bell mig de la predel·la del retaule, sortint del sepulcre, mostrant els seus estigmes i acompanyat dels seus Arma Christi (instruments de la Passió) o altres figures bíbliques i hagiogràfiques, d’entre les quals, hi pot haver, precisament, la Verge. Un exemple d’aquesta representació és visible al bancal del retaule de Sant Pau (c. 1380-1385.) promogut pel bisbe Antoni de Galiana per a presidir la capella del Palau Episcopal, atribuït al cercle de Pere Marçol (c. 1380-1385), i ara conservat al Museu d’Art Sacre de Mallorca. L'home de dolors mostra els atributs de la Passió i està flanquejat, d’esquerra a dreta, pels busts de Sant Antoni, Maria (amb certa expressivitat), Sant Joan i Sant Jaume. També apareix la Verge a la taula central de la predel·la del Sant Jordi de Pere Niçard (doc. 1468), conservada també al Museu d’Art Sacre de Mallorca, on destaca la varietat d’instruments de la Passió que s’hi representen, fent de la imatge un vertader precedent de les vexil·les d’època moderna. 

Un d’aquests instruments és el drap de la Verònica, el qual ens porta a una altra obra conservada en el Museu de Mallorca que procedeix de la Cartoixa de Valldemossa. Es tracta d’un díptic que inclou la imatge de la Santa Faç i, precisament, la de la Verge, amb el cap baix i un posat expressiu (s’hi ha destacat la inclusió de la mà a l’altura del pit com a tret excepcional), potser en al·lusió al dolor patit pel seu Fill. L'obra és atribuïda a un seguidor de Bernat Martorell (primer terç del segle xv).

Una de les imatges que, tal vegada, millor representa aquest estat en el context mallorquí és una de les taules votives donades l’any 1406 a la Seu en ocasió de l’anomenat “diluvi” o desbordament de Sa Riera de 1403, en commemoració dels difunts sepultats a la catedral. A la taula de la Crucifixió, atribuïda al Mestre de Monti-sion, crida l’atenció l’expressivitat i la intensificació dramàtica –gairebé caricaturitzant– amb la qual s’ha volgut representar a Maria.

La taula central del retaule del Davallament, conservat a l’església de l’Anunciació de l’Hospital General (la Sang) i atribuït a Gonçal Montalegre (c. 1505-1514), il·lustra la temàtica de la Pietat. El cos inert de Crist descansa sobre els genolls de la Verge, amb el rostre afligit dirigit cap al seu fill. L’origen d’aquest tema no és bíblic, sinó que neix amb la literatura mística baixmedieval. Alguns autors sostenen un origen compositiu de la temàtica en la iconografia de la Verge de la Humilitat, de manera que Jesús infant seria substituït per Crist mort.

Un tema distint que gaudí de força popularitat en el context religiós medieval de Mallorca és l’anomenat Plany sobre Crist mort. Els plants o planctus constituïen una antiga representació dramàtica estesa més enllà de les fronteres de la corona d’Aragó. Com a mínim, des de finals del segle XV, sabem que a la catedral de Mallorca aquesta escena es va integrar en el drama del Davallament, el qual es representava cada Divendres Sant. Al Museu Municipal de Pollença es preserva una taula, atribuïda a Lluís Borrassà (c. 1430-1434), on s’insisteix en els aspectes gestuals i dramàtics. Així, es presenta a la Verge atracant el braç del seu Fill cap al seu rostre mentre que manté els ulls mig clucs de dolor. 

Enric Orfila Beltran

Universitat Autònoma de Barcelona

Bibliografia

Capó Juan, J., & Llompart Moragues, G. (1978). Díptico de pintura trecentista mallorquina. BSAL, 36, 28–51.

Llompart Moragues, G. (1977). La pintura medieval mallorquina: su entorno cultural y su iconografía. Luis Ripoll, 4 vols.

Massip Bonet, F. (1993). La dramatisation de la passion dans les pays de langue Catalane et le dessin scénique de la Cathédrale de Majorque. Fifteenth Century Studies 20, 201–245.

Pons Marquès, J. (1938). Mr. Post y la pintura medieval mallorquina. BSAL, 27, 101–133.

Post, C. R. (1933-1966) History of Spanish Painting. Harvard University Press, 13 vols.

Rodríguez Peinado, L. (2015). Dolor y lamento por la muerte de Cristo la Piedad y el Planctus. Revista digital de iconografía medieval 7 (13), 1–17.

Rosselló Bordoy, G.; Alomar, A.; Sánchez Cuenca, F. (1965). Pintura gótica mallorquina. Obras restauradas por la Fundación Juan March [catàleg d’exposició]. Dirección General de Bellas Artes.

Sabater, T. (2002). La pintura mallorquina del segle XV. Edicions UIB.

Sabater, T. (2007). L’art gòtic a Mallorca. Pintura damunt taula (1390-1520). Lleonard Muntaner Editor.

Sabater, T. (2017). Sobre tres pinturas del Gótico Italiano en el monasterio de S. Clara de Mallorca. Arte medievale 7, 191–214.